¿Quieren saber qué aspecto tenía google el día de su creación?
Internet Archive Wayback Machine es una interesante web donde introducimos una url. y podemos ver qué aspecto tenía hace 5 o 10 años. El archivo cuenta con aprox. 150 billones de páginas almacenadas desde 1996 hasta hace unos meses.
Interesante...
Si tienen un momento, veánlo, disfruten y voten :)
Corto publicado en 2minutosdecine.com, concurso de cortos con el móvil. Tu voto es importante :)
Corto publicado en 2minutosdecine.com, concurso de cortos con el móvil. Tu voto es importante :)
¡Estoy con unas ganas locas de publicar entradas! Aprovecho ahora que estoy con la motivación inicial; veremos qué pasa la semana que viene cuando aquí no actualice ni el tato.
En la entrada anterior he hablado de La Vorágine . Aquí os dejo el artículo de opinión Feu vida, primera práctica de este curso (y quizá de mi vida).
En la entrada anterior he hablado de La Vorágine . Aquí os dejo el artículo de opinión Feu vida, primera práctica de este curso (y quizá de mi vida).
Feu vida
Últimament llegir el periòdic no és d'allò més agradable. Conec a gent que tots els matins compra el diari contenta i a mesura que va passant les pàgines i els informatius de televisió a l'hora de dinar, perquè aleshores el malestar pot acompanyar-los tota la jornada. No es preocupen, gràcies als avanços tecnològics amb què el món conta als notres dies, vostès podran triar sempre el que veure, el que llegir, i fins i tot el que pensar.
Estem cansats d'escoltar els mitjans dir-nos que estem en crisi (i no només econòmica). La joventut d'ara, grup en el que m'auto-incloc, no ha viscut cap guerra, no ha patit la fam, i, per aquesta raó, lluny de preocupar-se pels esdeveniments, s'entrega a l'hedonisme i al consumisme que el mercat imposa. Però no s'alarmen, no vaig a criticar-los. Donat que la majoria de ciutadans no tenim res a fer en relació als assumptes que manegen els quatre poderosos de torn, pot ser, la millor alternativa siga viure la nostra pròpia utopia. Aleshores ser egoista i caure en l'hedonisme no ha de ser necessàtiament una cosa dolenta. Ací és on intervenen els abans esmentats avanços tecnològics. Gràcies a aquestos, i més concretament a la xarxa, ja no caldrà que compren el diari i s'entristisquen. Si a vosté el que realment l'interessa és, per exemple, la vida dels últims Tyrannosaurus (o la de Hannah Montana), pot buscar i registrar-se a un fórum on trobarà a gent amb les mateixes inquietuds que vosté i parlaran sobre temes que l'agraden. D'aquesta manera podrà gaudir llegint durant hores sobre una matèria que, pot ser, no tinga cap rellevància, però que a vosté l'ompli per complet.
Aquesta característica de la postmodernitat pot arribar a casos extrems. És la situació d'una amiga que des que l'any passat va contractar l'ADSL viu als anys vuitanta. Tant li agrada aquesta passada època qur ha comprat per Internet moltíssims objectes poperos, per no parlar de la roba que ha trobat a un portal britànic i els milers de vinils que acumula a les prestatgeries. Quan li preguntem què pensa fer el dia de demà (cosa complicada tractant-se d'una persona que avui viu com fa vint anys) ella respón: CARPE DIEM. L'antiga locució d'Horaci ara està de moda, però duta a termes d'immediatesa, d'oblit del passat i indiferència cara el futur. Gràcies a la cultura imperant tenim "llibertat" per a fer el que vulguem, però eixa llibertat no es traduirà en la revolució per un món millor; l'única revolució en la que estem disposats a col·laborar és la nostra revolució personal, l'exaltació de la nostra persona mitjançant la quantitat de recursos que ens ofereixen "eixos" que no volen que pensem més lluny del seu simulacre.
No s'imaginen la quantitat de realitats possibles que hi existeixen a la xarxa. Hi podem fer de tot. Jo, per exemple, ja no hauré de cridar mai més al pesat del meu amic Paco quan vulga jugar a escacs; ara jugue en xarxa amb Takeshi, que viu a 10 000 kilòmetres de ma casa i és millor perdedor.
Estem cansats d'escoltar els mitjans dir-nos que estem en crisi (i no només econòmica). La joventut d'ara, grup en el que m'auto-incloc, no ha viscut cap guerra, no ha patit la fam, i, per aquesta raó, lluny de preocupar-se pels esdeveniments, s'entrega a l'hedonisme i al consumisme que el mercat imposa. Però no s'alarmen, no vaig a criticar-los. Donat que la majoria de ciutadans no tenim res a fer en relació als assumptes que manegen els quatre poderosos de torn, pot ser, la millor alternativa siga viure la nostra pròpia utopia. Aleshores ser egoista i caure en l'hedonisme no ha de ser necessàtiament una cosa dolenta. Ací és on intervenen els abans esmentats avanços tecnològics. Gràcies a aquestos, i més concretament a la xarxa, ja no caldrà que compren el diari i s'entristisquen. Si a vosté el que realment l'interessa és, per exemple, la vida dels últims Tyrannosaurus (o la de Hannah Montana), pot buscar i registrar-se a un fórum on trobarà a gent amb les mateixes inquietuds que vosté i parlaran sobre temes que l'agraden. D'aquesta manera podrà gaudir llegint durant hores sobre una matèria que, pot ser, no tinga cap rellevància, però que a vosté l'ompli per complet.
Aquesta característica de la postmodernitat pot arribar a casos extrems. És la situació d'una amiga que des que l'any passat va contractar l'ADSL viu als anys vuitanta. Tant li agrada aquesta passada època qur ha comprat per Internet moltíssims objectes poperos, per no parlar de la roba que ha trobat a un portal britànic i els milers de vinils que acumula a les prestatgeries. Quan li preguntem què pensa fer el dia de demà (cosa complicada tractant-se d'una persona que avui viu com fa vint anys) ella respón: CARPE DIEM. L'antiga locució d'Horaci ara està de moda, però duta a termes d'immediatesa, d'oblit del passat i indiferència cara el futur. Gràcies a la cultura imperant tenim "llibertat" per a fer el que vulguem, però eixa llibertat no es traduirà en la revolució per un món millor; l'única revolució en la que estem disposats a col·laborar és la nostra revolució personal, l'exaltació de la nostra persona mitjançant la quantitat de recursos que ens ofereixen "eixos" que no volen que pensem més lluny del seu simulacre.
No s'imaginen la quantitat de realitats possibles que hi existeixen a la xarxa. Hi podem fer de tot. Jo, per exemple, ja no hauré de cridar mai més al pesat del meu amic Paco quan vulga jugar a escacs; ara jugue en xarxa amb Takeshi, que viu a 10 000 kilòmetres de ma casa i és millor perdedor.
¿Por qué éste título para el blog?
Vorágine es una palabra bonita, una palabra que me gusta en su forma, fonética y gráficamente. Desde hace tiempo tengo una lista de palabras que me gustan. No, no es algo raro, hace poco he descubierto a gente que también la tiene. En fin, esta lista contenía bellas palabras como jauja, albahaca, incógnito, metamorfosis, biombo, trance,... Pues bien, buscando el título para la columna de opinión que tenemos que hacer en las prácticas, recurrí a esta lista y vorágine me eligió.
Ya lo tenía decidido, pero claro, recurrí a la RAE porque no recordaba dónde había aprendido yo aquella palabra. El significado (o al menos las dos últimas acepciones) me gustó:
Y ya está. Tenía que ponerle un título a un blog personal que todavía no sé de qué tratará...y no me he complicado. Ahora, contándole a mi compañera de piso esto del blog, me dice ella que La Vorágine es el título de un libro que leyó en el instituto. Tiene buena pinta. Nunca te acostarás sin saber algo nuevo.
Vorágine es una palabra bonita, una palabra que me gusta en su forma, fonética y gráficamente. Desde hace tiempo tengo una lista de palabras que me gustan. No, no es algo raro, hace poco he descubierto a gente que también la tiene. En fin, esta lista contenía bellas palabras como jauja, albahaca, incógnito, metamorfosis, biombo, trance,... Pues bien, buscando el título para la columna de opinión que tenemos que hacer en las prácticas, recurrí a esta lista y vorágine me eligió.
Ya lo tenía decidido, pero claro, recurrí a la RAE porque no recordaba dónde había aprendido yo aquella palabra. El significado (o al menos las dos últimas acepciones) me gustó:
vorágine.
1. f. Remolino impetuoso que hacen en algunos parajes las aguas del mar, de los ríos o de los lagos.
2. f. Pasión desenfrenada o mezcla de sentimientos muy intensos.
3. f. Aglomeración confusa de sucesos, de gentes o de cosas en movimiento.
Y ya está. Tenía que ponerle un título a un blog personal que todavía no sé de qué tratará...y no me he complicado. Ahora, contándole a mi compañera de piso esto del blog, me dice ella que La Vorágine es el título de un libro que leyó en el instituto. Tiene buena pinta. Nunca te acostarás sin saber algo nuevo.
¿Por qué es esto puro egoísmo? Pues porque, al menos de momento, no creo que vaya a publicar nada aquí que interese a alguien más que a mí. ¡Ay que ver lo que es la red! Dispongo de una página para escribir, publicar y enlazar lo que me de la gana...
Así que he decidido que, si Alaska y Mario Vaquerizo disponen de un diario de vida en Internet, yo no voy a ser menos. A propósito del blog de la pareja, gracias a ellos he descubierto que del 15 de octubre al 22 de noviembre se encuentra la exposición Viaje alrededor de Carlos Berlanga en la Sala Municipal de Exposiciones de Valencia. Las obras han sido catalogadas por Nancy O., hermana de Mario Vaquerizo y componente de Nancys Rubias. Por lo que he visto en la web, el viaje en torno al genio de la movida que fue Carlos Berlanga, promete.
Así que he decidido que, si Alaska y Mario Vaquerizo disponen de un diario de vida en Internet, yo no voy a ser menos. A propósito del blog de la pareja, gracias a ellos he descubierto que del 15 de octubre al 22 de noviembre se encuentra la exposición Viaje alrededor de Carlos Berlanga en la Sala Municipal de Exposiciones de Valencia. Las obras han sido catalogadas por Nancy O., hermana de Mario Vaquerizo y componente de Nancys Rubias. Por lo que he visto en la web, el viaje en torno al genio de la movida que fue Carlos Berlanga, promete.
Etiquetas:
Alaska,
bienvenida,
blog,
Carlos_Berlanga,
inquietudes,
Mario_Vaquerizo,
movida,
nancys_rubias,
presentación
Suscribirse a:
Entradas (Atom)